Centenares de figuras sobre la mesa. Samurais, No Muertos, Onis. Más de 3000 puntos por bando. Todo un espectáculo visual y una maratón de juego.Durante la batalla se pudieron hacer fotos (gràcies Lluis) que después se han publicado en un blog restringido sobre la campaña. Lluis nos ha cedido la fotos para que las podais ver también desde este blog. Además hizo una breve narración de los acontecimientos que he copipasteado.
Disfrutad!
La Batalla:A la sortida de sol del solstici del drac de Pedra, dos exercits es varen anar col·locant per l’inevitable. Es respirava la tensió en l’ambient, tots sabien que tenien poques hores per recuperar els trossos de l’espasa dels secrets. El destí havia volgut que els trossos estiguessin distribuïts entre els dos exercits.
Les tropes Onis estaven disposades per la batalla, semblaven tots desitjosos de tastar sang honorable.
Mentre els generals Crab encara estaven decidint la millor forma de distribuir les tropes, per enfrontar-se a aquesta amenaça.
Una cop les tropes es varen situar, els generals varen donar ordres d’anar avançant per recuperar els trossos de l’espasa que es trobaven a l’altre banda del camp de batalla.
Pel flanc dret del Onis un grup de goblins amb el nom de guerra de “pitufos” avançaven sense cap oposició visible dels Crab.
El poderós Juguernaut avançava per agafar la posició elevada del mig del llac, però no venia sol, l’acompanyaven hobgoblins y orcs gegants.
Al centre, el pont ocupava l’atenció de una unitat de Ogres, però les poderoses samurais Lleo estaven avançant per l’altre costat del pont.
La resta de tropes anaven avançant frenats per l’aigua, excepte en el flanc esquerre dels Onis, on la seva cavalleria avançava desbocada tot i el terrenys pantanós que travessaven.
Veient com el combat era inminent, els generals Crab no estaven del tot convençuts.
Un cop les distancies disminuint va començar el treball dels arquers.
Peró també començaven els enfrontaments cos a cos, una unitat de piquers i un grup de nezumi ninja que s’havien llençat a l’atac després del llegendari discurs del general Rioku es varen trobar cara a cara amb el jugernaut,
Per el centre del llac les tropes seguien avançant lentament, seguint a un dels samurais del exercit, per enfrontar-se als Onis.
Sobre el pont les dos temibles unitats de Ogres i samurais lleó s’enfrontaven cara a cara en un combat que feia tremolar tot el pont.
Disfrutad!
La Batalla:A la sortida de sol del solstici del drac de Pedra, dos exercits es varen anar col·locant per l’inevitable. Es respirava la tensió en l’ambient, tots sabien que tenien poques hores per recuperar els trossos de l’espasa dels secrets. El destí havia volgut que els trossos estiguessin distribuïts entre els dos exercits.
Les tropes Onis estaven disposades per la batalla, semblaven tots desitjosos de tastar sang honorable.
Mentre els generals Crab encara estaven decidint la millor forma de distribuir les tropes, per enfrontar-se a aquesta amenaça.
Una cop les tropes es varen situar, els generals varen donar ordres d’anar avançant per recuperar els trossos de l’espasa que es trobaven a l’altre banda del camp de batalla.
Pel flanc dret del Onis un grup de goblins amb el nom de guerra de “pitufos” avançaven sense cap oposició visible dels Crab.
El poderós Juguernaut avançava per agafar la posició elevada del mig del llac, però no venia sol, l’acompanyaven hobgoblins y orcs gegants.
Al centre, el pont ocupava l’atenció de una unitat de Ogres, però les poderoses samurais Lleo estaven avançant per l’altre costat del pont.
La resta de tropes anaven avançant frenats per l’aigua, excepte en el flanc esquerre dels Onis, on la seva cavalleria avançava desbocada tot i el terrenys pantanós que travessaven.
Veient com el combat era inminent, els generals Crab no estaven del tot convençuts.
Un cop les distancies disminuint va començar el treball dels arquers.
Peró també començaven els enfrontaments cos a cos, una unitat de piquers i un grup de nezumi ninja que s’havien llençat a l’atac després del llegendari discurs del general Rioku es varen trobar cara a cara amb el jugernaut,
Per el centre del llac les tropes seguien avançant lentament, seguint a un dels samurais del exercit, per enfrontar-se als Onis.
Pel flanc esquerre dels Onis la carrega de la cavallaria esquelètica i vampirica era finalment contestada.
A tot el camp de batalla s’intercanviaven cops entre una pluja de fletxes, i entre tant els goblins seguien avançant furtivament pel flanc dret.
Des de la seguretat del pujol el general Oni observava l’avanç de les seves tropes amb la ballista preparada per disparar sobre les unitats entrin al seu rang.
Els piquers i els ninjas intentaven disputar un dels trossos de l’espasa al Juguernaut. Nomes varen poder vèncer el juguernaut utilitzant la típica tècnica nezumi de provocar una indigestió després de ser devorats. Això va fer que els Juguernauts fugissin del camp de batalla.
I els goblins patien baixes al intentar baixar per la cascada del flanc dret, mentres el nezumi supervivent estaba admirant la seva destresa. Va ser aquet moment de distraccio el que va costar la vida als ultims ninjas, ja que la ballista va començar a fer punteria amb ells.
A l’altre costat de la batalla uns samurais s’enfrontaven a la cavalleria vampirica.
Pel centre continuaven els combats un cop les tropes ja es trobaven a rang, mentre els Onis amb les seves amenaces aconseguien que unitats senceres fugissin, els arquers aliats seguien fent ploure fletxes sobre els Onis.
A sobre el cim del centre del llac, tot i la fugida dels juguernaut, i la resistència del piquers, les tropes Oni varen arrasar les poques tropes que quedaven i ja podien assegurar un altre tros de l’espasa.
Al flanc esquerra la cavalleria vampirica havia anat exterminant totes les tropes que es trobava, però ara estava rodejada
Finalment al pont el combat es decantava del costat de les temibles samurais Lleó.
Peró al centre del llac els Onis avançaven ja sense gairebé oposició.
Els Herois dels dos exercits s’havien anat repartint per recuperar els trossos de l’espasa, i darrere les línies Oni els dos paladins dels exercits es varen enfrontar per un d’ells.
Els cavallers vampirs, tot i patir algunes baixes van anar matant les unitats que els tenien rodejats.
A la rereguarda els goblins ja havien aconseguit arribar fins els arquers que estaven sense munició, i junt amb l’arribada de la foscor, l’amenaça dels goblins va fer fugir alguns arquers.
Els herois s’afanyaven a recuperar i reunir els trossos de l’espasa mentre les poques unitats que quedaven en els dos exercits intentaven reagrupar-se per tornar a l’atac.
Peró no totes les unitats es podien reagrupar, ja que uns heroics llancers tot i les baixes que havien patit mantenien retinguts els cavallers vampirs que quedaven.
I així amb l’arribada de la nit i el final del solstici del drac de Pedra els dos herois es varen veure obligats a deixar de costat la batalla i fer el ritual amb les pedres que tenien, 4 els Onis i 6 nosaltres.
